Una major despesa, no sempre garanteix millors resultats

Sat, 08 Feb 2025 00:00:00 +0000

La setmana passada, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir en el Fòrum de Davos que Europa ha “après la lliçó que els diners no ho són tot […]. Però queda clar que l’accés al capital és crucial a la Unió Europea” (1). Aquesta frase, esmentada en el marc de la presentació del pla de la Unió Europea per poder competir en el camp de la intel·ligència artificial (IA), feia referència a la irrupció de DeepSeek, un model d’IA generativa similar a ChatGPT, Gemini o Claude que ha sigut desenvolupat a un cost molt menor (uns suposats 6 milions de dòlars respecte a 100 milions de dòlars) respecte als seus competidors però que ofereix un rendiment similar segons certs benchmarks. Això, i sumat que es tracte d’un model de codi obert (open source) (2), el llançament de DeepSeek ha provocat un daltabaix en la cotització d’algunes de les principals empreses associades al desenvolupament d’algoritmes d’IA (o microxips) com Nvidia (caiguda superior al 12%), ASML (caiguda del 8%) o Siemens (caiguda del 5%) (3).

L’obtenció d’un objectiu, producte o servei de qualitat similar o superior respecte a un competidor o anàleg a un menor cost d’inversió, pot semblar un fet aïllat o poc freqüent. Tanmateix, no ho és. Si bé és cert que la disposició de capital elevat per produir (ja siguin productes o serveis) o innovar és un avantatge competitiu i fins a cert punt necessari, la història ha demostrat que no és l’únic factor que influeix en el resultat o la consecució d’un objectiu determinat. Un exemple d’això, més conegut i fins i tot potser més clar que l’observat durant la darrera setmana amb l’arribada de DeepSeek, és l’assoliment del primer vol controlat, propulsat i sostingut per part dels germans Wrigh el 1903. Orville Wrigh i Willbur Wrigh, fabricants de bicicletes, van aconseguir inventar el primer avió que va volar de manera controlada amb molt menys recursos dels que disposava el Professor Samuel Langley, cap del Smithsonian Institution de Washington, que pretenia assolir la mateixa fita (4). Concretament, es calcula que els germans Wright van invertir de la seva pròpia butxaca al voltant de 1.000$ per desenvolupar el Wright Flyer I. En canvi, Langley va rebre i gastar sense èxit 70.000$ dels quals, 50.000$ provenien del Departament de Guerra del Govern Americà i 20.000$ del seu amic Alexander Graham Bell (4,5). Els motius de l’èxit dels Wright i del fracàs del Professor Langley són diversos segons l’escriptor científic anglès Matt Ridley (4). D’acord amb Ridley, el professor Langley va errar intentant construir l’avió des de zero, sense basar-se amb experiències prèvies, consultant a molt poca gent entesa en el tema durant el procés d’invenció i gastant sumes importants de capital sense avaluar correctament el valor i retorn de les inversions. Per contra, els germans Wright van fer tot el contrari. És a dir, van basar-se en l’experiència prèvia d’altres inventors i investigadors, van intercanviar informació i coneixements amb diferents experts i van provar i analitzar de manera sistemàtica diversos models de planador o parts d’aquests (ales, alerons, etc.) considerant els recursos disponibles.

En l’àmbit de la salut, aquest fenomen també és observable. Per exemple, tot i que segons les dades de l’informe Health at a Glance 2023 de la OCDE (6) existeix una correlació positiva entre la despesa en salut per càpita i l’esperança de vida al néixer alguns països presenten certa desviació respecte a aqueta tendència. És el cas dels Estats Units (EE.UU), Espanya o Corea, entre d’altres. En aquest sentit, EE.UU encapçala el rànquing dels països de l’OCDE en despesa en salut per càpita (despesa de 12.555$/ anuals; 16,8% del PIB) però està en la posició 35 en quan a esperança de vida el néixer (76,4 anys) i en les darreres posicions en la taxa de mortalitat evitable. En canvi, Korea i Espanya estan a la posició 21 (despesa de 4.570$/ anuals; 9,7% del PIB) i 33 (despesa de 4.432$/ anuals; 10,4% del PIB) del rànquing en despesa per càpita (inferior a la mitjana de la OCDE) però obtenen majors esperances de vida respecte a la mitjana del mateix grup de països (83,6 anys a Korea o 83,3 anys a Espanya). Els motius pels quals succeeix aquesta diferència entre la depesa per capità i els resultats en salut entre els diferents països són diversos. Tanmateix, l’objectiu d’aquesta publicació no era explicar-los, sinó ressaltar el fet que no sempre major despesa significa millors resultats.

exempció de responsabilitat: qualsevol dels continguts publicats a www.joansegurferrer.cat únicament representen els seus pensaments, posicions o coneixements. En conseqüència, cap dels continguts publicats en l’esmentada web representa parcialment o totalment la posició o opinió de les organitzacions en les quals està o ha estat vinculat el seu autor

Bibliografia:

Raventós J. El pla de la Unió Europea per recuperar el terreny perdut en innovació passa per la IA [Internet]. 2025. Disponible a: https://www.3cat.cat/324/el-pla-de-la-unio-europea-per-recuperar-el-terreny-perdut-en-innovacio-passa-per-la-ia/noticia/3333173/
Wikipedia. DeepSeek [Internet]. 2025. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/DeepSeek
VilaWeb. La irrupció de la xinesa DeepSeek sacseja el mercat de la intel·ligència artificial i les borses mundials [Internet]. VilaWeb. 2025. Disponible a: https://www.vilaweb.cat/noticies/irrupcio-xinesa-deepseek-sacseja-mercat-intelligencia-artificial-borses-globals/
Ridley M. How Innovation Works And Why It Flourishes in Freedom by Matt Ridley.
Wikipedia. Wright Brothers [Internet]. 2024. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Wright_brothers
OECD. Health at a Glance 2023: EOCD Indicators. Leadership and Governance in Primary Healthcare: An Exemplar for Practice in Resource Limited Settings. 2023. 43-54 p.

Innovació | Joan Segur-Ferrer

Una major despesa, no sempre garanteix millors resultats

Bibliografia: