L'avaluació de tecnologies sanitàries

Última actualizació el Oct 20, 2024 6 min de lectura ATS, HTA, Salut, JoAvaluo

Tenir un sistema de salut de qualitat, eficient i sostenible implica la presa de decisions complexes (1). Per exemple, decidir si s’ha d’invertir en una tecnologia sanitària nova, substituir un tecnologia determinada per una altra, o pagar el cost d’un fàrmac nou considerant l’impacte que té en la salut (principalment en termes de seguretat i efectivitat) i les implicacions que pot suposar pel sistema sanitari (per exemple, en termes de cost-oportunitat) (1,2).

Una de les eines fonamentals utilitzades pels sistemes de salut d’arreu del món per a la presa de decisions informades és l’avaluació de tecnologies sanitàries (ATS). Però, exactament què és l’ATS? Per respondre a aquesta pregunta, abans cal definir què és una tecnologia sanitària.

Així doncs, una tecnologia sanitària (TS) és “_qualsevol intervenció (test, dispositiu, fàrmac, vacuna, procediment, programa o sistema) desenvolupada per prevenir, diagnosticar o tractar afeccions mèdiques; promoure la salut; proporcionar rehabilitació; o organitzar la prestació de serveis sanitaris” (3).

Per la seva banda, l’ATS ha estat descrita freqüentment com un pont que connecta el món de la recerca amb el de l’elaboració de polítiques (4) i es defineix com “un procés multidisciplinari que utilitza mètodes explícits per determinar el valor d’una tecnologia sanitària en diferents moments del seu cicle de vida. L’objectiu és informar la presa de decisions per promoure un sistema de salut equitatiu, eficient i de qualitat elevada” (5). Mitjançant aquest procés, s’avaluen les conseqüències previstes i no previstes d’una TS en comparació amb les alternatives existents considerant diversos dominis o dimensions entre les que s’inclouen: seguretat; eficàcia i efectivitat clínica; eficiència de la TS; aspectes ètics, socials, culturals i legals; aspectes organitzatius (5).

L’ATS és desenvolupada generalment per grups d’experts de disciplines i àmbits de coneixement diversos, de manera interdisciplinària, rigorosa y transparent (6,7). Així mateix, pot ser realitzada a nivell local (ex. per un hospital), regional (ex. per una agència d’avaluació d’una regió o comunitat autònoma), nacional (ex. les avaluacions desenvolupades en el marc de la RedETS) o internacional (ex. les avaluacions realitzades per diverses agències europees mitjançant col·laboracions com les d’EUnetHTA).

A Catalunya, la principal entitat encarregada d’avaluar les TS no farmacològiques és l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), una entitat de dret públic adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que actua al servei de les polítiques públiques i que té “la missió de generar coneixement rellevant mitjançant l’avaluació i l’anàlisi de dades per a la presa de decisions amb la finalitat de contribuir a la millora de la salut de la ciutadania i la sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya” (8).

L’AQuAS, és membre corporatiu, entre altres entitats (ex. INAHTA, HTAi, CIBERESP, RICAPPS, etc.), de la Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Prestaciones del Sistema Nacional de Salud (RedETS) que està formada per les agències o unitats d’avaluació de l’administració general de l’estat espanyol i de les comunitats autònomes (8) i que es considera l’organisme de referència en l’avaluació de TS no farmacològiques a nivell estatal. En formen part, addicionalment a l’AQuAS, la Unidad de Asesoramiento Científico-técnico (avalia-t) del Servei Gallec de Salut; l’Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud (IACS); Instituto de Salud Carlos III; el Servicio de Evaluación de Tecnologías Sanitarias, Osteba; el Servicio de Evaluación y Planificiación del Servicio Canario de la Salud (SESCS), la Unidad de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de la Dirección General de Planificación Investigación y Formación de la Comunidad de Madrid (UETS) y la Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía (AETSA) (8,9).

A nivell europeu, s’han creat diversos projectes i xarxes de col·laboració com la European Network of HTA Agencies (EUnetHTA) amb l’objectiu de promoure la col·laboració entre agències d’ATS dels diferents països que formen part de la Unió Europea, millorar els processos relacionats amb l’ATS o promoure bones pràctiques en aquesta matèria, entre d’altres objectius (10). Cal senyalar que a partir del dia 12 de gener de 2025 s’iniciarà l’aplicació del Reglament (EU) 2021/2282 sobre avaluació de tecnologies sanitàries (HTAR) que va entrar en vigor l’11 de gener de 2022 (11).

Finalment, a nivell internacional cal destacar l’existència de la International Network of Agencies for Health Technology Assessment (INAHTA) i la Health Technology Assessment International (HTAi). La INAHTA és una xarxa formada per 53 agències d’ATS que donen supor a la presa de decisions en els sistemes de salut que afecten a més de 1.000 milions de persones de 33 països d’arreu del món (12). L’HTAi és una organització científica i professional global sense ànim de lucre dedicada a promoure la importància i l’ús de l’ATS i representa a 82 organitzacions i més de 2.500 membres individuals de 65 països d’arreu del món (13).

exempció de responsabilitat: qualsevol dels continguts publicats a www.joansegurferrer.cat únicament representen els seus pensaments, posicions o coneixements. En conseqüència, cap dels continguts publicats en l’esmentada web representa parcialment o totalment la posició o opinió de les organitzacions en les quals està o ha estat vinculat el seu autor

Bibliografia:

  1. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Tecnologies sanitàries [Internet]. 2024 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://aquas.gencat.cat/ca/fem/avaluacio/tecnologies-sanitaries/
  2. World Health Organization. 2015 Global survey on health technology assessment by national authorities: Main findings. 2015;1-34.
  3. HTA Glossary. health technology.
  4. World Health Organization (WHO). Health Technology Assessment [Internet]. 2024 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://www.who.int/health-topics/health-technology-assessment#tab=tab_1
  5. O’Rourke B, Oortwijn W, Schuller T. The new definition of health technology assessment: A milestone in international collaboration. Value Heal. 2020;23(6):824-5.
  6. Vicente Edo, MJ., Gavín Benavent, P., Cantero Muñoz, P., Novella Arribas, B. R, Rodrigo, E., Toledo Chávarri, A., Triñanes Pego Y. Módulo 1. Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Madrid; 2020.
  7. Consejo de la Unión Europea. Evaluación de las tecnologías sanitarias [Internet]. 2024 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://www.consilium.europa.eu/es/policies/health-technology-assessment/#:~:text=La evaluación de una nueva,de una nueva tecnología sanitaria.
  8. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Full de ruta de l’Agència de qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya 2024-2027. Barcelona: Generalitat de Catalunya.; 2024.
  9. Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Prestaciones del Sistema Nacional de Salud. Quiénes somos [Internet]. 2024 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://redets.sanidad.gob.es/conocenos/quienesSomos/home.htm
  10. EUnetHTA. About EUnetHTA 21 [Internet]. 2021 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://www.eunethta.eu/about-eunethta/
  11. European Commission. Implementation of the Regulation on health technology assessment. 2024.
  12. International Network of Agencies for Health Technology Assessment. INAHTA [Internet]. 2024 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://www.inahta.org
  13. Health Technology Assessment International. What is HTAi? [Internet]. 2024 [citat 20 octubre 2024]. Disponible a: https://htai.org/about/
ATS

Relacionat